Tancar

Tornar a la secció BizMagazine

Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global, analitza quin paper jugarà el talent en el nou context que es generarà després de la pandèmia.

Aurora Catà és la presidenta de Barcelona Global, una associació privada formada per més de 200 empreses, centres de recerca, persones emprenedores, escoles de negocis, universitats i institucions culturals referents de Barcelona. Des de l’entitat es treballa per convertir la ciutat en una de les més atractives a nivell mundial per atraure el talent i l’activitat econòmica.

Quin paper ha de jugar el talent en la Barcelona post-Covid?

En el segle xxi el talent juga un paper molt diferent i fonamental. Tal com diu Michael Bloomberg: “El talent atrau el capital de forma més sostenible que el capital el talent”. Això passa perquè en l’economia i la indústria de la tecnologia, on tot viatja a través de la xarxa, el talent és el que decideix on vol viure i on vol estar. Per tant, en aquest segle té un paper essencial i és el driver principal pel qual competeixen moltes ciutats en el món.

En l’escenari post-Covid això encara s’accentua més, perquè la recuperació, que jo crec que serà ràpida i serà intensa, generarà molta més capacitat econòmica si sabem atraure el millor talent. Aquest moment post-Covid és una oportunitat única per atraure més talent i aprofitar-lo.

Amb la irrupció del teletreball durant la pandèmia es produirà una descentralització del talent a nivell global?

Ja s’ha produït. Poso dos exemples dels Estats Units. Moltes persones s’han traslladat a viure a Miami per la qualitat de vida que ofereix i per la seva fiscalitat. I també s’han experimentat moviments de San Francisco a Austin; un dels més sonats és el d’Elon Musk, fundador de Tesla. A això cal sumar-hi el fenomen dels nòmades digitals, que són persones que estan vivint a Màlaga i treballant per a una empresa d’Irlanda, o viuen a Barcelona i treballen per a una empresa de Londres. El teletreball ha accelerat encara més aquesta tendència.

Fruit d’aquesta descentralització, ¿a partir d’ara les ciutats per atraure el talent hauran de ser atractives per a les persones pel tipus de vida que poden oferir?

Posava abans exemples dels Estats Units, però a Europa també existeix competència entre ciutats com Amsterdam, Londres, Berlín, Barcelona o Milà. I això succeeix perquè amb el talent venen les oportunitats, ve l’activitat, ve el creixement i la innovació.

La qualitat de vida és el més complicat de tenir, perquè està condicionada per l’entorn, la localització, i et pot marcar a favor o en contra. Però no és l’únic, també hi influeix l’oferta cultural, l’habitatge assequible, l’educació, que tinguis universitats i escoles per acollir el talent internacional. Tots aquests factors també són molt importants per influir en la decisió d’on vol viure el talent. I la fiscalitat, que és un tema essencial.

Quines són les tres principals fortaleses que té Barcelona per atraure talent? 

La qualitat de vida és un factor molt important; la localització i la connectivitat: Barcelona té una ubicació privilegiada, ja que es troba a poc més d’una hora en avió de totes les capitals europees. A més té l’ADN emprenedor i els sectors consolidats de la ciutat, que són pols d’atracció per al talent.

Què ha de millorar Barcelona per atraure encara més talent internacional?

La fiscalitat, sens dubte, és un punt que pesa molt. A Espanya estem a la cua dels països europeus en aquest sentit. No es tracta de ser un paradís fiscal, es tracta de ser competitius pel que fa a la fiscalitat respecte a països com Portugal, França o Grècia, per atraure talent i emprenedors. Si no juguem bé aquesta carta, perdrem oportunitats. Per exemple, en el cas de Lisboa, està atraient molt de talent al qual nosaltres no som capaços d’oferir-li les mateixes condicions.

En segon lloc, els tràmits. Som un país tremendament burocràtic, les administracions a tots els nivells ho fan molt difícil, des del cost i el temps per donar d’alta una empresa fins al cost i el temps i la incertesa per disposar d’un NIE. I, finalment, l’educació en anglès. Ens hem de plantejar seriosament que des de la primària fins a la universitat existeixin alternatives assequibles perquè aquí pugui venir gent a estudiar en català, castellà i anglès.

Contingut ofert per BIZBARCELONA