A l’àrea de Start-up i Business Innovation Arena es va analitzar la necessitat de col·laboració entre les universitats i el talent tecnològic per afrontar els nous reptes de la deep tech.
“Si una start-up té prou capital, pot trencar un sector tradicional”. Amb aquesta cita de Douglas Rushkoff, escriptor, columnista i professor de cultura virtual nord-americà, s’iniciava una taula rodona a l’àrea de Start-up i Business Innovation Arena del BIZBARCELONA en la qual es van plantejar fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces de la deep tech al nostre país. Sota el títol ‘Deep Tech, com les universitats responen als reptes de la societat i l’empresa’, diversos ponents procedents d’universitats catalanes van posar sobre la taula factors com les singularitats de la tecnologia profunda, la falta de finançament, la necessitat de polítiques públiques i el potencial del sector.
‘Deep tech’ per transformar un territori
“Jo la defineixo com una tecnologia poderosa, profunda i sofisticada amb un impacte significatiu a la societat”, començava Pere Condom-Vilà, de la Universitat de Girona (UdG). Tot i que els seus timings de maduració són més lents i requereix un gran finançament per ser desenvolupada, la conferència va il·lustrar com potenciar la deep tech des de les universitats pot convertir territoris completament agrícoles en centres tecnològics, com és el cas de Silicon Valley.
“La universitat crea empreses i, en aquest procés, converteix la ciència en tecnologia”, afirmava Condom-Vilà. “La ciència també crea fàbriques i, per tant, llocs de treball dins el mercat”. El ponent va posar en valor els requeriments i les especificitats d’aquestes tecnologies, diferents de la resta de l’emprenedoria, i va destacar la importància de defensar el finançament de la ciència, actualment infravalorada.
Potencial tecnològic per explotar
Albert Domingo, d’UPF Ventures, obria la taula rodona explicant la rendibilitat a llarg termini de la deep tech: “La tecnologia pot trigar 10 anys a ser un producte. La universitat l’acompanya en aquest procés i l’ajuda a fer el salt per escurçar el termini. Sovint, reduïm una dècada en 2 o 3 anys”. El ponent també va fer una crida a defensar i protegir les start-ups, impulsant una regulació que garanteixi fons 100% europeus i evitar així que països com els EUA o la Xina monopolitzin el finançament.
Manel Arrufat, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) recolzava aquesta visió: “No hi ha una aposta de país perquè siguem deep tech. Necessitem polítiques públiques que recolzin la nostra matèria primera. Ens ho hem de creure, perquè tenim bona ciència”. El ponent també va fer èmfasi en la integració de diversos perfils professionals a les universitats per ajudar els grups de científics a tenir una visió de mercat i encaixar la deep tech al sector empresarial.
Noves solucions contra la COVID-19
Una segona taula rodona, també celebrada sota el mateix títol que l’anterior a l’àrea de Start-ups & Business Innovation Arena, va exposar com la innovació té un paper fonamental en aquesta crisi sanitària provocada per la COVID-19, a través d’iniciatives reals que estan donant resposta a necessitats actuals. Daniel López Codina, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explicava com la matemàtica epidemiològica ha estat present als mitjans de comunicació aquests últims mesos i ha col·laborat amb les autoritats sanitàries per respondre, per exemple, als dubtes sobre els cribratges massius o la tornada a l’escola.
Altres visions interessants van ser la de Sandra Acosta, també de la UPF, que va posar en valor la capacitat de mutar dels científics per ser útils a la societat en situacions com l’actual, o la de Pere Puig, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va exposar el mètode de groupal testing de Dorfman, aplicable a la realització de tests COVID-19 massius.
Contingut ofert per BIZBARCELONA